Dissabte vaig sentir un altre cop el batec del Casal Jaume I Plana Baixa-Espadà. Es sentia llunyà, gairebé imperceptible, només unes orelles privilegiades vam tenir el goig d'escoltar-lo mentre li rentavem la cara i el preparavem pel seu temps de reviscolar. Pintura, escaiola, graneres, brossa i ganes de perdurar. Durant unes hores vam notar la sensació del treball en equip, de les coses ben fetes i del futur esperançat.Desconec si només és un miratge, si ens trobem davant la milloria del mort o si tots els esforços seran inútils. En el que si crec és en la il.lusió de la gent, en el fet de tornar-se a aixecar davant la tempesta i en l'esperit de revolta de les causes perdudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada