La setmana passada vaig devorar en questió de 2 dies el llibre 'Mal d'Escola' de l'escriptor francés Daniel Pennac. En ell ens conta la seua experiència amb certs professors que el van ajudar a seguir en un moment delicat de la vida acadèmica. Pennac es defineix com un mal estudiant que va tirar endavant, va sobreviure i va acabar dedicant-se a l'educació durant un quart de segle. A més a més també es tracta d'un reputat novel.lista. Esgrimeix la teoria que l'objectiu fonamental de l'escola de la república és donar eines als 'taps de suro' per esdevenir i realitzar-se com a joves plens d'enigmes.
Em vaig sentir identificat perquè tampoc vaig ser un bon estudiant i també vaig tenir els meus professors que em van 'salvar'. Cada dia veig com passen per davant meu xiquets/es als quals ja els hem etiquetat, jutjat i tinc la sensació que els suspensos no determinen el futur de ningú. Mai se sap...
1 comentari:
Iep, Mandorcórovi, a vore si canvies el nom del meu blog a la teua llisteta...bo, a cuidar-se.
Publica un comentari a l'entrada