dimarts, 26 de maig del 2009

UNA RETIRADA A TEMPS ÉS UNA VICTÒRIA

Fa dos anys, tot i estar inscrit, no vaig poder fer-la per culpa d'una comunió inesperada. Dissabte a les 17h va eixir de la Plaça Rius i Taulet (o de la Vila de Gràcia) la XXXII edició de la Marxa Gràcia-Montserrat.

El recorregut era de 60 quilòmetres, 20 dels quals per Collserola. Vam tardar més de 4 hores a arribar al Papiol. El ritme era ràpid i no tenia la sensació que acabaria pagant tot aquell esforç inicial. Després de fer-se fosc, ja prou cansats, vam fer cap al punt de control del km 30 a les 23h. Mig camí, canvi de 'calcetins' i samarreta, glop de cava, xistorreta i endavant. Arribada a Ullastrell al km 38.5 amb bons ànims a la 1am. Estiraments i sandvitxos de nocilla. Estic només a 7 quilòmetres d'Olesa de Montserrat i serà només carretera d'asfalt.

En aquest moment comença el final, se'm carrega el genoll dret. El ritme alegre i animat cap a la muntanya sagrada es converteix en un tram terrible i amarg, caminant enmig de la nit mig coix i esperant Olesa per decidir si seguia o em quedava.

Evidentment, vaig abandonar faltant 15km. No anava a arriscar-me a una tendinitis crònica al genoll i tres hores més de patiment. Em van allargar al poble on miraculosament vaig caçar un bus nit per tornar a casa a les 4am. Ja vorem l'any vinent...

1 comentari:

El tio Mel ha dit...

Xa, Michael Night? Comunió inesperada? Inesperada és una bida de penal, però una comunió!!!!

D'altra banda, no serà que no t'he dit vegades que això d'anar a fer el brúfol pels termes de Déu no pot ser massa bo...

com van els "nyèrvits" prepartit?