De la Patum només tenia com a referència la cançó 'L'últim tirabol' de Brams. Sabia que era la celebració del Corpus a Berga, però desconeixia la dimensió de la festa a peu de camp. El passat dijous ho vaig tastar de ben a prop.La plaça de Sant Pere ens va rebre entre glopets de barreja i mocadors rojos. Em va sorpendre el fet que el relleu de la plaça fos inclinat igual que la Plaça del Blat de Valls, bressol dels castells. Ferran em va fer una explicació minuciosa de què passaria a cada moment mentre calia dissimular quan part de la gent cantava 'No pixapins'. Van sortir els Gegants, els Nans, les Maces, la Guita i l'Àliga. Però el plat fort eren els Salts de Plens que van omplir la plaça de fum, foc i emoció mentre giràvem intentant no anar de braç o cremar-nos.
Experiència de les bones, caldrà repetir un altre any allargant la festa tota la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada