En aquests dies que hem rebut la visita d'uns amics escandinaus he arribat a la conclusió que viure a BCN implica estar sempre de vacances. Açò pot sonar genial perquè tothom s'ho passa bé quan està de vacances, tothom fa 'curruca' i espera viure una experiència inoblidable. Encara que siga una teoria atrevida, cal analitzar la tragèdia en tota la seua magnitud.En aquest moment de la pel.lícula, a ningú se li escapa que la ciutat està feta per al turistes i els veïns som només una part insidiosa de la trama cívica que cal suportar o millor ignorar. Els meus companys europeus que no són gens sospitosos de ser parcials asseguraven que una sessió de tapes a Benicàssim els havia costat tres vegades menys que a la ciutat comtal.
Una cosa és que viure a la ciutat siga una mica més car i una altra ben diferent és que cada viatge de metro al centre provoque a la pròpia butxaca un atracament sense miraments. Ens passa igual que amb les marques esportives fetes a Àsia? Paguem un plus per la marca 'Barcelona'? Per què als Pubs de BCN la Guinness és més cara que a Londres? Som una mica 'bovos'?
1 comentari:
Pos si.
Publica un comentari a l'entrada