Del passat 10 al 14 d'Agost vaig visitar amb mon pare l'illa de Madeira. Portava una miqueta de desconcert perquè hauria jurat que aquesta es trobava molt més enllà de l'Oceà Atlàntic i no només a 500 quilòmetres al nord de les Canàries. És coneguda per ser un paradís pels excursionistes, per això vam descobrir les famoses 'levadas' que són camins per on passen sèquies de la part nord de l'illa (més humida) a la sud (més seca). Vam recórrer les sendes més properes a Funchal on el paissatge més popular és dominat pel plataner i la vinya.
Quasi tots els poblets respiren un aire colonial molt marcat amb els seus carrers costeruts i empedrats. El Curral das Feiras i la costa nord són un exemple de la victòria de l'home davant el paissatge abrupte i ple de dificultats geogràfiques. Es un d'aquestos viatges on la companyia és tan grata que el lloc visitat passa a un segon terme.
1 comentari:
Però a més, el lloc deu ser preciós
Publica un comentari a l'entrada