Ja feia temps que portava imaginant com seria el poble, el carrer, la casa i la visió de la Serra del Benicadell. Només arribar em va sobtar que Otos és menut, però no tant com esperava. També el pensava més arramblat a la muntanya, més feréstec i aïllat. La galvana de juliol era contundent i amb els acompanyants d'Alacant i l'Olleria buscàvem l'ombra i descans d'un oasi particular.
L'entrada em recordà a les cases enormes i antigues del barri de Sant Vicent. La terrassa posterior dóna joc a moltes activitats com: presentacions de llibres, concerts i lectures de poesia a les nits d'estiu. Tot l'espai sempre ple d'estris per treballar la terra. Una fideuà entre amics és la millor opció per celebrar que l'any vinent al sud serem més gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada