PRIMERA I ÚLTIMA?

Diumenge passat vaig córrer, junt al Kenenisa del carrer Calvari, la XVI Pujada a Pipa del meu poble. En general, podem considerar-la sense por a ser exagerats, com una autèntica i calorosa tortura. 

Mai no havia fet una volta a peu d'aquestes característiques, només recorde alguna cosa similar fa més de cinc anys a Adzeneta del Maestrat i  diverses curses per Collserola. L'ocasió no va defraudar i fou molt pitjor del que em pensava.

L'ascensió a la muntanya més important és llarga i constant, dura gairebé una hora on l'emoció del moment i la inconsciència del que vindrà et van donant forces. Les baixades t'enganyen fent creure que ets un Kilian de la Plana, després les tres ultimes pujades et demostren l'evidència: No estaves prou preparat. Al remat 2h 57min, el consol va ser poder baixar de les tres hores de patiment.

GENT DE VACANCES...

Tothom sap que els jugadors esquerrans estan fets d'una altra pasta, podríem dir que són uns artistes especials. Deien d'ell que tenia una 'surda' deliciosa, de seda i que sovint la feia lluir en la seua estimada Penya Cervantes. També deien d'ell que tenia un Seat verd de l'any de la picor on carregava cada matí una bona colla de xiquets camí de l'Escola Sant Vicent. 

Com a treballador de l'ensenyament, infonia respecte, seriositat i una capacitat innata per ser pràctic. Podríem qualificar-lo com un gran mestre. Estic segur que si férem una entrevista als seus antics alumnes, ningú diria res dolent sobre ell. Això és molt difícil d'aconseguir i ell ho va fer.

Una imatge que tinc gravada és la d'una bicicleta de més de cent anys, tota rovellada circulant pels carrers desèrtics de la platja, ben prompte al matí a la recerca del pa o del diari. A partir d'ara, quan recorde al tio Pepe Orenga, pensaré que ha agafat la bici antiga una temporada llarga...  

TIRALLONGA DE CONCERTS I DISCOS

La marató va començar dijous a l'Auditori amb la presentació del nou disc de Verdcel. No podia faltar, ja que vaig col.laborar en el verkami del nou treball 'Argilaga' i feia temps que no els gaudia en directe. Bones sensacions d'unes cançons que escoltava per primer cop i van passar l'examen dels anys.

El diluvi universal descarregava a Barcelona el mateix dijous sense mirament. Juntament amb la mestressa de Guadassuar vam fer cap al Restaurant El Setial de Ciutat Vella per veure en directe Andreu Valor i Borja Penalba. Fou una estona molt agradable en un cau màgic on es presentava el disc 'Malgrat la pluja' del cantautor de Cocentaina. 

Finalment, dissabte era la presentació de 'El poder del voler' al Sidecar de la Plaça Reial. Lo poeta i l'expatriat es van unir també a la festa que portàvem esperant des de feia un parell de mesos. En un local mític, Senior i el Cor Brutal van fer una despesa brutal de rock and roll i energia. 

Setmana complicada d'igualar...